DEFENSA DE 3: Luis Enrique ha de ser valent
Alexandre Ordaz @pucolenc Radiopucol.com 05/11/2014
¿Està en crisi el Barça? No. Matisem els missatges de la premsa. Hi ha un nivell d'exigència tan gran en el Barça actual (i en el Madrid) que el fet d'encadenar dos resultats roïns ja es considera una crisi. I això no és una crisi: és un clot i es corregix ràpidament. Si el futbol seguix sent emocionant és, en part, perquè hi ha (encara) marge d'error. Una crisi és l'era Gaspart, o quan Mourinho perdia la lliga al poc de temps de començar-la, o quan el VCF no ha arribat als llocs de classificació europea. Però ni el Madrid estava en crisi a principis d'esta temporada ni ara ho està el Barça. Fa temps que la premsa, àvida de morbo, deïfica o condemna un equip pels seus darrers dos resultats, o parla de canvi de cicle pel marcador d'un únic enfrontament, o dóna per finiquitada la carrera d'un gran jugador per no haver marcat en tres partits. És normal que els mitjans juguen al seu propi joc, però nosaltres hem de posar trellat i no deixar-nos dur per ells.
Encara que ja havíem perdut el costum, patir una derrota contra el Madrid està dins de la normalitat. Abans de jutjar la faena de Luis Enrique (i de la direcció deportiva), convé esperar com a mínim al clàssic del Camp Nou. Hem vist poca lliga encara i cal que el nou equip agarre forma durant la temporada. Ara bé, perdre contra el Celta fa saltar les alarmes i això és natural. ¿Quins problemes té ara el Barça que ha de resoldre l'entrenador asturià? Els podem trobar, bàsicament, en la defensa i en la davantera. Anem a pams.
Ni els centrals ni els laterals deixen una sensació bona. Comencem pels primers:
· Mathieu. Ho està fent bé, però ara s'ha lesionat. El seu fitxatge és altament qüestionable pel preu (20 milions) i per l'edat (30 anys), però no pel seu joc.
· Mascherano. És dels millors de l'equip, però continua sent un pivot reconvertit en central i, a més, no és prou alt per a disputar balons aeris.
· Piqué. Havent sigut dels millors centrals del món fa un grapat d'anys, ara no és ni l'ombra del que era. Ha perdut l'ambició diària. Guardiola el volia fer fora quan observà que el futbol ja no era una prioritat per al defensa. Si encara és titular en partits importants com el clàssic, és per l'experiència que té enfront de Marc...
· Bartra. El central de la Masia ha demostrat els darrers anys que, quan l'equip el necessita, sap fer un paper digníssim. Juga de tant en tant, però costa d'entendre que no estiga ja per damunt de Piqué per a l'entrenador.
· Vermaelen. Uns altres 20 milions per un jugador (que viu) lesionat i que l'Arsenal ja no volia. No sabem quan podrà competir.
És evident que, amb 5 jugadors per a l'eix central de la defensa, falta algú que ocupe la plaça amb solidesa. Els dos primers (Mathieu i Mascherano) pareixen els favorits de Luis Enrique, però potser l'equip guanyaria amb Mathieu i Barta com a titulars, Piqué com a suplent i Mascherano com a pivot. I vorem què passa quan aparega Vermaelen.
En qualsevol cas, una cosa crida poderosament l'atenció en la planificació deportiva: Zubizarreta volia fitxar dos centrals esquerres per a acompanyar els dos centrals drets que ja tenia l'equip (Piqué i Bartra). Per eixa cabuderia seua de les esquerres i les dretes (irrellevant en qualsevol equip), deixà passar l'oportunitat de contractar grans centrals drets amb projecció i amb una bona relació qualitat-preu (Benatia, Mangala, Hummels, Mustafi, Lovren, Subotic, Sakho...) per a dur a terme els fitxatges qüestionables de Mathieu i Vermaelen, centrals esquerres. I ara, per a més inri, Luis Enrique sol alinear habitualment les parelles Mathieu-Mascherano (els dos esquerres) i Piqué-Bartra (els dos drets). ¡Demencial!
A les bandes de la defensa, la cosa tampoc és per a tirar coets:
· Jordi Alba, lateral esquerre titular, pot i deu recuperar el seu estat de gràcia.
· Adriano, el seu suplent, amb 30 anys i problemes cardíacs, ha sigut renovat a preu d'or. Era més senzill fer això que buscar un substitut, degué pensar algú. O això, o posar a Mathieu de lateral i perdre un central... (Per cert, el francés no vol jugar de lateral i això és tema per a un altre article.)
· Dani Alves, per la dreta, està demostrant als 31 anys la irregularitat que ja anunciava en les darreres temporades. Els seus dos suplents, que ara tractarem, no tenen la confiança de Luis Enrique. Per tant, pareix que ell està condemnat a jugar, al marge de si ho fa bé o no. I això és un problema important en una plaça que es disputen ¡3 jugadors!
· Montoya és un cas que sorprén un poc. Abans d'esta temporada, prometia convertir-se en un gran jugador del Barça i de la selecció espanyola. Potser no encaixa en el perfil de lateral ofensiu que vol l'entrenador.
· Douglas és un cas encara més sorprenent. Sobretot, perquè el fitxaren (per 2 milions) suposadament per a ocupar el lloc d'Alves en l'equip. Només ha jugat 72 minuts contra el Màlaga, i molt malament.
Conclusió sobre la defensa: un any més, una planificació absolutament nefasta per part de la direcció deportiva encapçalada per Andoni Zubizarreta. Nefasta per no dir irrisòria, de fireta, caricaturesca, de vergonya. I més si tenim en compte que el Barça té prohibit (en principi) fitxar l'estiu que ve. Si jo fóra soci, demanaria responsabilitats. De nou. Mentrestant, Luis Enrique ha de lluitar contra eixes adversitats i intentar superar-les dia a dia. Ja no té més remei.
Passem a la davantera. A Messi, Neymar i Pedro, ara per fi se'ls suma Luis Suárez. Comptant amb Munir i Sandro del filial i amb l'opció de Rafinha (o, fins i tot, Iniesta) com a extrem, hi han efectius més que de sobra. Per tant, el problema no és eixe. Tampoc ho és el joc general de l'equip, ja que als davanters els arriben pilotes. La clau és la falta d'efectivitat de cara a la porteria. I una de les deficiències del Barça dels darrers temps pot tindre relació amb això: fa anys que l'equip necessita jugar amb un 9 pur que reba les centrades i que aprofite els buits i les assistències. I, ara, el té i el pot usar.
El club no pot haver-se gastat 81 milions en portar per fi un davanter centre o 9 pur (Suárez) que possibilite el famós pla B (és a dir, dibuixos tàctics diferents al 4-3-3 amb 9 fals) per a, ara, desaprofitar-lo posant-lo a jugar per la banda (Ibrahimovic i Villa no funcionaren ahí al 100%) i seguint amb l'esquema de sempre, massa vist i conegut per a donar els resultats d'uns altres anys. Canviar del 4-3-3 amb 9 fals al 4-3-3 amb 9 pur, o al 4-4-2 amb rombe, o (¿per què no?) al 4-2-3-1, no significa trair o abandonar l'estil, la personalitat i la filosofia de joc que caracteritzen el Barça en el món. Es pot tindre la possessió, dur la iniciativa i la veu cantant del partit, crear les ocasions i guanyar amb estètica i espectacle alhora que s'introduïxen variacions en l'esquema tàctic que augmenten la sorpresa i l'efectivitat.
Luis Enrique mateix advertí en la seua primera roda de premsa que pensava usar innovacions tàctiques en l'esquema per a evitar que fóra un equip previsible com el del darrer Guardiola, Vilanova i Martino: “Per a ser imprevisibles, podem utilitzar diferents dibuixos; però sempre sent fidels al nostre estil. La capacitat de sorprendre i d'atacar als punts més febles dels rivals és el que intentarem, ho farem sense cap dubte i serà molt habitual.” Estem esperant. Calia un entrenador valent per a fer els canvis necessaris, i no que volguera perpetuar aquelles coses que fa temps deixaren de funcionar. Pensàvem que Luis Enrique faria perfectament eixe paper. Encara no hem vist res d'això, però no pergam l'esperança.
