"Són el que canten i creuen en el que canten", article en Sons de Xaloc sobre els Acid Cookies
- radiopucol
- 2 oct 2014
- 2 Min. de lectura
Els Acid Cookies reben la crítica de la maqueta en format escrit per part d'Arnau Llibertat, col·laborador de la revista digital Sons de Xaloc i també membre de Ràdio Puçol (presenta Què Sona?). A continuació l'article:
La música, com la literatura, és capaç de fer-nos volar a universos imaginaris, a llocs llunyans o fer-nos sentir sensacions adverses a través de la catarsi. Els Acid Cookies són una banda que definix el seu estil en la psicodèlia amb pinzellades de blues-rock i de hard rock. El grup ens sorprén amb la seua melodia i, amb el seu ritme ens transporta als Estats Units dels 60 i 70 després de la guerra del Vietnam i la revolució contracultural.
El passat divendres 26 presentaren la seua maqueta al pub Millenium de Puçol i, si per un segon tancaves els ulls, senties que estaves en una altra època i un altre lloc però, si els obries, continuaves allí: ells no creen cap personatge, són el que canten i creuen en el que canten. El treball té més influència del rock britànic i americà dels 60 i dels 70 que de l’actualitat, tant en la instrumentació com en la forma i contingut de les lletres, es podria dir que fan un rock intemporal.
La seua instrumentació té molts qualificatius i tots ells són positius. El joc d’instruments és sensacional i ho podem certificar escoltant els solos de guitarra, on pareix una batalla intensa de respostes entre elles. La potent i dolça veu de Tiko dóna una personalitat i un nivell prou alt als Acid Cookies, i m’atreviria a dir que és una de les millors veus que parlen valencià del moment però, cal dir, que en la maqueta no s’aprecia bé este fet distintiu de l’ex-cantant dels Kave Kanem, l’únic error destacable de la maqueta. Així, cada component dóna el millor de si mateix i transformen l’experiència assolida en el transcurs dels anys en unes peces musicals magnífiques.
Amb les seues lletres demostren que no cal parlar molt per dir-ho tot. Les seues cançons tenen una gran diversitat temàtica, des d’amor fins a crítica i denúncia social. Per exemple: Calor, un dels millors temes amb una gran qualitat melòdica, pot ser perfectament la banda sonora d’un amor que pot sorgir en qualsevol concert al que anem i que de segur que molts de nosaltres hem “patit” o Ma Casa el món que “no és sols una cançó, sinó un crit d’unió”. Lletres que ens parlen d’amor i revolució, de Carpe Diem, de que els diners i el poder no són el que determina la nostra felicitat, crítica i autocrítica i una gran diversitat de temes que s’inclouen en les sis peces de la maqueta: Calor, Dues Cares, Recordar, No tinc por, Ma Casa el món i Diners i poder.
Comments